Entrevista amb Xavier Pregonas

Formador d'esquí alpí de Fesneu

En què consisteix el treball d’un formador d’esquí alpí?

Bàsicament a ensenyar la metodologia pràctica i teòrica de l’ensenyança de l’esquí, a formar tècnics capacitats per exercir com a professors d’esquí i, naturalment, a transmetre la vocació d’aquesta modalitat esportiva. Fabriquem professionals de l’esqui.

Quins requisits es necessiten per ser-ne un?
Primer de tot, que t’agradi aquesta feina. En segon lloc, voler transmetre aquesta passió que tenim per aquest ofici i esport. Finalment, tenir un bon nivell tècnic d’esquí, sense oblidar tenir  un bon currículum dins de la professió, és dir, una bona experiència laboral per poder transmetre als teus alumnes.

Quants nivells hi ha en el curs de tècnic esportiu? Què s’aprèn en cadascun?
El primer és Tècnic Esportiu d’Esquí Alpí de 1r Nivell, en què bàsicament s’aprèn l’adaptació al medi ambient i els inicis de l’ensenyança de l’esquí alpí. El segon és Tècnic Esportiu d’Esquí Alpí de 2n Nivell: ja és una titulació acadèmica; a partir d’aquí et pots considerar un professor d’esquí. L’últim és el 3r Nivell: diguem que seria la titulació abans d’una llicenciatura esportiva, és a dir, INEF; dins la professió, es coneix com a títol d’entrenador; està dirigit a la competició i la formació de tècnics. És imprescindible aquesta titulació per poder ser formador.

Quant fa que es duen a terme aquests cursos?
Fa uns set o vuit anys, des que aquestes titulacions són competència del Govern de la Generalitat de Catalunya.

I abans com es contractaven els monitors i entrenadors?
Abans no teníem títols homologats acadèmics. Tot passava per l’Escola Espanyola d’Esquí, organisme reconegut  per la ISIA (International Ski Instructors Association), però sense validació  acadèmica. Aleshores hi havia quatre nivells per ser un professor de l’esquí: Col•laborador, Agregat, Auxiliar i finalment Diploma. I per ser entrenador s’havien de fer tres anys: Entrenador de clubs, Entrenador regional i finalment Entrenador nacional. Per tant, trigàvem set anys a tenir una titulació no reconeguda, això sí, amb força més experiència laboral que ara.

Ha augmentat el prestigi de l’ensenyament d’esquí?
Sí, els centres de formació compten amb bons professionals de l’ensenyament d’esquí alpí. Això garanteix i assegura una bona formació de tècnics; és així com es guanya el prestigi, fent les coses ben fetes. Tenim una metodologia molt bona, segura i efectiva, contrastada i respectada a tot el món.

Quan els alumnes de Fesneu “assagen” la metodologia durant el curs específic, davant de qui ho fan? De clients, dels professors, dels companys...? I a l’examen?
Assagen davant els seus companys de curs i el seu formador. El dia de l’examen, davant dels examinadors i formadors d’altres cursos per garantir l’objectivitat dels resultats.

I no es troben amb molts obstacles quan treballen amb clients (portar nens al telecadira, a l’arrossegador, ajudar  a pujar un pendent, a aixecar-se del terra...)?

Com he dit abans, una de les parts més importants d’aquesta feina és l’experiència laboral que els professors poden adquirir a les escoles d’esquí. No es forma professionalment un monitor amb quinze o vint dies cada any durant dos o tres anys. Tot això que em preguntes s’ensenya als cursos: som les escoles d’esquí les encarregades de formar realment un bon professor, amb la seva feina dia a dia. Al cap i la fi, hem de saber diferenciar molt bé les titulacions acadèmiques de les professions vocacionals, i aquesta feina és molt vocacional; la feina de professor d’esquí s’exerceix aprenent a esquiar i ensenyant a esquiar.